Com que avui tinc temps i no hi ha cua per internet, escric quatre notes sobre la vida quotidiana que he vist per aqui.

1. Suor. El tal Cesar que em vaig trobar pujant el fuji (que feia estudis orientals a l’autonoma de madrid) va dir que els japonesos suen menys perque tenen les hormones diferents (tambe va fer altres elocubracions estranyes sobre els japonesos, que ara no venen a to). La veritat es que suen moltissim pero no fan pudor de suat, sigui perque tenen hormones diferents sigui perque s’eixuguen la suor constantment. La gent va pel carrer amb tovalloletes (no de paper eh, tovalloles tovalloles, algunes grossetes) i constantment s’eixugen la suor. Ho fan tant els nens com els executius com les iaietes. De fet, avui a un restaurant m’he fixat com un home eixugava les gotes d’aigua condensada que cobrien una ampolla. Potser tenen fobia a les gotetes, siguin de suor siguin de frescor.

2. El metro. Aquells topics que els japonesos son ordenats i pacients es confirmen al metro i als trens. A totes les estacions hi ha marcat al terra on hi haura una porta un cop el tren arribi i la gent fa cua just alla on hi haura la porta. Arriba el tren o metro, la porta coincideix exactament amb la marca de terra i la gent primer deixa sortir i despres entra en fila india al metro. Tot i que a hores punta l’espai personal es minim, durant moltes hores hi ha espai de sobres i notes com els japonesos marquen mes territori que nosaltres. Si hi ha un espai per seure ben ampli primer s’omplen les puntes i despres el mig i sovint ja no s’asseu ningu, tot i que hi ha espai de sobres entre la persona d’una punta i la del mig. Al metro de Toquio fins i tot hi ha cartells marcant una persona entre dues volent dir que la gent aprofiti l’espai. Tambe hi ha cartells que diuen que no et posis les mans a la butxaca perque ocupes massa espai. L’altre dia em vaig embotir –que diria la Maria– entre dues senyores i potser per la suor que duia, totes dues es van passar la ma per la cara (no, no es van posar cap mascareta de les que solen portar quan hi ha pols).

3. Mobils. Tothom esta pendent del mobil, sobre tot al metro. Gairebe tothom te el mateix model de mobil, dels que s’obre una tapa i hi ha una pantalla vertical molt gran. La majoria llegeixen textos llargs d’email o surfegen per la web. Guipant una mica he vist que molts naveguen i ho fan per pagines amb grafics semblants a les dels diaris. Tambe hi ha molta gent que juga a jocs pel mobil o fa missatges de text llargs. Ningu porta Blackberries (Natxo, no estaries al dia al Japo!!!) pero veus algun iphone de tant en tant.