Aprofito que a l’alberg on som ara hi ha internet per fer una altra entrada. Som a Beppu, una ciutat al nord de l’illa de Kyushu, l’illa mes al sud del Japo. Es una ciutat famosa pels seus onsen, els banys sulfurics que surten de la superficie per tot el Japo, pero especialment en aquesta zona.
Sabia que els japonesos es banyaven de manera especial pero no tenia ni idea que tenien una mena d’obsessio amb la netedat i els banys. A cada poble o ciutat hi sol haver un o mes onsen, public o de pagament, que son uns banys on hi ha una zona per a homes i una per a dones. Hi entres i hi ha una minipiscina o mes amb aigua calenta (natural o escalfada), una altra amb aigues minerals, una de freda, etc. La gent hi sol anar durant el dia o al vespre i primer de tot es banyen i es dutxen amb sabo asseguts en un tamboret davant d’un mirall. Quan estas ben net i sense gens de sabo et fiques als banys calents i et relaxes. Tambe hi sol haver una sauna. I vas fent banys fins que et tornes a rentar i ten vas a casa.
Hi ha onsen petitissims i hi ha onsen que son basicament centres d’spa. Jo vaig anar a un de barri a Kyoto i l’aigua era tan calenta que quasi no hi podia entrar. Hi posaves una cama i et cremava i ni t’atrevies a posar-hi la resta de cos. El canvi d’aigua calentissima a gelada la veritat es que em va deixar una mica catatonic (baixen les pulsacions del cor i et sents una mica com flotant, agradable i no). Avui hem anat a un onsen molt gran on hi havia bany de fusta, bany exterior (amb arbres, etc.), bany amb pedres, etc. I a mes podies fer un enterrament amb sorra. Et donen la bata yokata i vas a una zona on hi ha sorra. Primer has de fer un sot per despres posar-t’hi tot tu i colgar-t’hi. El truquillo es que com mes profund fas el sot mes calenta es la sorra, de manera que quan has cavat la fossa, t’hi fiques, la cosa crema i et comences a colgar de sorra fins que nomes treus el cap. Es en plan momia fregida, perque entre el pes de la sorra, la bata que portes i la sorra calenta sues la cansalada. Es una zona mixat d’homes i dones (per aixo has de dur la bateta) tot i que quan en Jaume i jo hi hem entrat un parell de dones han cridat WO-MAN WO-MAN amb accent japones. Nosaltres hem dit MIXED, amb un gest de aqui va tot barrejat, i no ha passat res. Elles no s’han animat gaire i basicament s’han colgat els peus i els genolls. Be, aixo ha estat l’experiencia onsen. Dema anirem a un parell mes que estan amagats per les muntanyes. Pot ser entre decebedor (sera una mena de font amb aigua calenta on hi poses els peuets?) i interessant (natura, raco amagat, etc.). Ja us dire el que!
Quina enveja això de les piscinetes a l’aire lliure! Aquí a Lleida també fem banys de vapor… N’hi ha prou amb sortir al carrer per suar com en un onsen! Tema fotos: no t’animes a comprar-te un cable per il·lustrar-nos les aventures del Llorenç en un país llunyà?!!! Continua escrivint-nos, m’encanta llegir-te.. i imaginar-te embotit en les batetes!
Per: Maria el 8 Agost 2008
a les 3:03 pm
Ei, Llorenç!!! Quines aventures!! És interessant tot el que expliques: els banys, els templs, l’ascensió al Fiji… Però, que no hi ha cap foto?
Tot, igualment, ho voldré sentir de viva veu!! Com riuré.
Apa, continua disfrutant, mentre d’altres fem tesi aiiiii
Per: Cristina el 9 Agost 2008
a les 10:47 am
No sabem si seràs a temps a llegir-ho encara en dia 10, ni si al cel estrellat del país del Sol Ixent s’hi poden veure les “llàgrimes de Sant Llorenç”, o si hores d’ara ja no deus estar petrificat en un bosc d’aquests de terres sulfuroses on dius que anaves i del qual encara no has informat. Però bé… en tot cas, feliç dia de Sant Llorenç!
Per: Marçal, Arnau, Carme i Josep el 10 Agost 2008
a les 4:03 pm
I jo que estic de ressacota postfestiva i et llixgo parlant d’aiguetes i relax…. Mmmmh
Per: Xarxes el 10 Agost 2008
a les 10:07 pm