I ja en son dos. Per als puristes, he de dir que no faig sevir accents perque si els teclats son complicats per fer accents on sigui encara ho son mes aqui amb els sil.labaris japonesos, multitud de porqueria que gent deixa als ordinadors, etc. Be, avui ha estat ja un dia mes normal, sense jetlag, amb barreja de turisme i vida deambulant. He anat al segon hotel, on em quedare 3 dies. Es un hostal de gent motxillera pero pel que veig avui dia aixo ja no ho fan nomes els joves sino tambe families, gent entrada en edat, etc. Es diu Sakura, que es com no dir res perque al Japo tot es Sakura, que em sembla que es el nom del cirerer (per aixo tot l’hotel deu ser rosa, com la flor del cirerer…). Aquest mati ha estat un mati del temple Senjo, el mes gran de Toquio, que es aqui al costat. Es interessant anar a un lloc d’aquests perque hi veus gent fent rituals que tu desconeixes i els has de saber llegir. Per exemple, hi ha una paret plena de calaixets numerats. La gent s’hi acosta, agafa una mena de coctelera de metalic i la fa xarbotar (dialectalisme preuat). Per un foradet en treuen un bastonet que porta un numero. Vas al calaixet del numero i hi ha un full amb tot de caracters xinesos i japonesos que et diuen la teva bona o mala fortuna (hi ha un paragraf en angles tambe). A mi m’ha tocat BAD FORTUNE, per ser mes concret em deia que pares de construir la casa, que tindria mala sort a trobar parella i fer una familia i que la feina m’aniria malament. No esta mal. Li he demanat a una senyora que es veia enteradilla que se suposava que havia de fer amb la meva vida. M’ha dit que dobles el paperet, fes un nus i el penges a una mena d’estenedor que hi havia alla. S’ha mirat els caracters xinesos i japonesos i ha posat cara de corre tio, ves a penjar-ho, que si no, ens caura una desgracia. Aixi ho he fet. Durant la resta de dia no m’ha passat res de dolent. Al contrari, una mare japonesa amb la seva corresponent filla m’han demanat en angles d’on era, que m’agradava del Japo etc. Aixo ho deia la nena, d’uns 8 anys, amb un angles decent, amb la mare al costat fent-li com d’entrenadora. Al final, m’ha dit si podia fer una foto de la seva filla amb mi. Jo he dit que si i va i la seva filla se’m posa al costat amb el somriure mes empalagos que he vist mai, fent el simbol de la victoria (ho fan tots els orientals quan es fan fotos). M’han demanat la meva adreca d’email per enviar-me la foto. Posats a fer he demanat jo si com a friquis que eren els podia fer una foto i esclar m’han dit que si. Bueno fins aqui el mati. La tarda he estat a Shinjuku, el barri de neo, llums i oci de Toquio.  Ara paro que encara se m’esborrara aixo. Per cert, en Jaume ja te visat i ve cap al Japo el dia 5 d’agost!