Doncs sí, ja he arribat. I tot ha arribat. Dic tot perque amb l’amabilitat que caracteritza alguns treballados de El Prat quan facturava la meva motxilla, el senyor de Finnair em va dir, aixo no t’arribara mai, aquestes corretges s’enganxaran a la maquina i o be t’haurem de tallar les corretges o be haurem d’esperar unes hores per desencallar-les i trigara 1 setmana a arribar a la seva destinacio. Jo, amb cara de poquer, m’ho miro i li demano que que vol que hi faci. Em suggereix embolicar-la amb aquell plastic amb que emboliques el pernil dolc a la nevera. Nooooooooooooooo, jo m’hi nego per dues raons: a) es antiecologic i b) em faria vergonya que algu em veies amb la motxilla embolicada com el pernil dolc! Sempre he pensat que l’embolicada de plastic era una practica un pel cutre i innecessaria. Total, que dic que endavant, que si han de tallar corretges les tallin i que si no m’arribo que no m’arribi. I ha arribat. He de dir que el que m’ha sorpres de l’aeroport de Helsinki (i tambe de Toquio) es que hi ha silenci, no com al de Barcelona. Despres de l’escala a Finlandia i quasi 10 hores de Helsinki a Toquio he arribat a Narita, l’aeroport de Toquio, a 1 hora de la ciutat. I d’alla a l’hotel Oak, a un barri del nord-est de la ciutat, Asakusa. Com que tenia un jetlag i una son impressionant, he decidit fer una passejada pel parc Ueno i anar al Museu Nacional de Toquio per veure-hi una exposicio titulada “Duels”. Ja en parlare en un altre post. Tambe us he de parlar del passatger “famos” que hi havia al meu vol. Un actor catala dels que val la pena! Fins aviat!